
Doncs bé, Descartes va
viure en un període de gran inestabilitat i de crisi que es manifesten en una
sèrie de guerres, revolucions i una profunda depressió econòmica. Respecte a la
societat es troba una necessitat de tindre una nova concepció del món basada en
la Raó. Viure en aquest context li
va fer dubtar a Descartes sobre la religió, el dogmatisme i l’intelectualisme
de l’Escolàstica. A més, Descartes es mostra descontent amb l'educació que va
rebre, ja que li va portat a la ignorància. Va ressorgir l'escepticisme
radical, que va ser una actitud mental, no una doctrina filosófica, que es
limita a la pràctica del dubte universal i el rebuig de tota veritat universal.
Un dels
representants d’aquest tipus d’escepticisme és Michel de Monatigne. Per al qual,
com per a tots els escèptics, no hi havien certeses, evidències o afirmacions,
sinò tot el contrari, suposicions, dubtes, incerteses, és a dir, per als
escèptics n’hi havien apariències. Descartes es mostrà comprensiu i, a la mateixa vegada, crític amb
aquesta actitud.Per una part, És comprensiu perquè agafa el dubte universal com
a punt d’eixida per eliminar de la seua filosofía tots els errors causats per
la mala educación que rebre a l’època. D’altra banda, es mostra crític, ja que,
el dubte per a Descartes no és un objectiu a alcançar, sinò que és un obstacle
que hi ha que superar.

Actulització feta per: Jesús López i Sergio López.